Es produeix una detenció

La Constitució garanteix a l’article 17 el dret a la llibertat individual dels ciutadans i fixa els supòsits pels quals s’autoritza la detenció d’una persona i quins requisits s’han de complir.

Qui pot detenir: els agents de policia o autoritats, i qualsevol ciutadà en determinats supòsits. La policia hi està obligada; els ciutadans, no.

• A guardar silenci i a contestar només algunes preguntes.
• A no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
• A designar un advocat de la seva confiança. Si no en té, se li n’assignarà un d’ofici. L’assistència s’inicia a les pròpies dependències policials.
• Que s’informi un familiar o persona de confiança de la detenció.
• A ser reconegut per un metge forense o metge oficial.
• En el cas d’estrangers, que s’informi l’oficina consular del seu país.
• Si la persona no parla ni entén la llengua o llengües oficials del lloc de la detenció, tindrà dret a ser assistida per un intèrpret.

Un cop finalitzades les investigacions, la policia ha de portar la persona detinguda a declarar davant del jutge de guàrdia o del jutge que conegui del procediment que ha motivat la detenció.

• Llibertat sense càrrecs: quan s’estimi que no hi ha delicte o no s’hagi acreditat de manera suficient que el detingut hi ha participat. El jutge ordenarà l’arxivament de les diligències i el procediment s’acaba aquí.

• Llibertat provisional: en els supòsits en què hi ha indicis de la comissió d’un delicte però aquests no són clars; quan són clars però no suficients per pensar que la persona hi ha participat, o bé quan tot i ser clara l’existència del delicte i la participació del detingut la infracció doni lloc a una pena inferior a 6 anys, el jutge decretarà la llibertat de la persona de forma provisional. Això vol dir que quedarà lliure sota condició que es presenti al jutjat els dies que s’assenyalin. El procediment continuarà fins la celebració del judici.

• Presó provisional amb o sense fiança: en la resta de supòsits, el jutge decretarà la presó provisional del detingut. Això significa que la persona ingressarà en un centre penitenciari provisionalment fins la celebració del judici. La llei limita aquesta estada a la presó segons el delicte. El temps pot oscil·lar entre els 3 mesos i els 2 anys, i si finalment hi ha condemna, el temps que es passa a la presó es resta de la pena que se li imposi a la persona.

Quan el jutge ho consideri oportú podrà imposar una fiança al detingut com a condició per no ingressar a la presó. La fiança pot ser material o personal. La primera consisteix a dipositar una suma de diners a disposició del jutjat en el compte de dipòsits i consignacions. La segona, a designar una persona que es faci responsable de l’inculpat i respongui de la seva conducta. La finalitat de la fiança és garantir que la persona inculpada continuï vinculada al procés i evitar el risc de fuga. En els casos en què no es fixa fiança i s’ordena l’ingrés provisional a la presó també es diu que s’ha decretat "presó incondicional", és a dir, que no hi ha possibilitat de fiança.

Telèfon d'atenció a ciutadans i professionals de la Justícia 900 101 906. Número gratuït d'atenció telefònica a ciutadans i professionals de la Justícia, exclusivament per a qüestions relatives a operacions dels comptes de dipòsits i consignacions judicials. El servei és prestat pel Banco Santander com a entitat adjudicatària del contracte dels comptes esmentats.

Per poder adoptar qualsevol d’aquestes mesures (presó incondicional o presó provisional amb fiança), el jutge haurà de convocar una petita audiència amb el detingut i el seu advocat, el Ministeri Fiscal i l’acusació particular si n’hi hagués. Aquesta audiència s’ha de celebrar dins el límit temporal màxim de la detenció, que són 72 hores.

L’arribada d’un nou reclús s’anota al llibre d’ingressos, i després s’obre l’expedient personal corresponent, on figuren totes les circumstàncies del detingut, personals i processals.

És el procediment que la llei preveu per tal que una persona que considera que ha estat detinguda il·legalment sigui posada a disposició judicial en el termini màxim de 24 hores es pugui actuar contra una detenció il·legal.

• L’autoritat no té competència per fer-la.
• No s’han respectat les formalitats que exigeix la llei.
• S’ha superat el límit temporal de la detenció.
• S’han vulnerat els drets fonamentals del detingut.

Qui pot iniciar l’habeas corpus: El propi detingut, els seus pares, fills, germans, cònjuge o persona amb vincle afectiu similar. El seu advocat, el Ministeri Fiscal i el Defensor del Poble.

Qui coneix del procediment: El jutge d’instrucció i, si n’hi ha més d’un, el de guàrdia. Si la persona ja ha ingressat a la presó, el jutge de la localitat on estigui el centre penitenciari.

Admesa la petició, el jutge ordena a l’autoritat competent que acompanyi la persona detinguda perquè comparegui davant seu. El jutge també pot desplaçar-se al lloc on es trobi el detingut. En un termini màxim de 24 hores des que es va iniciar el procediment, el jutge ha de decidir :

• l’arxivament de les actuacions d’habeas corpus quan consideri que la detenció és legal, després resoldrà sobre els fets que s’imputen al detingut.
• la posada en llibertat del detingut si la detenció és il·legal.

L’adopció de qualsevol d’aquestes mesures requereix audiència prèvia amb el detingut, el seu advocat, el Ministeri Fiscal, els funcionaris que el van detenir o els que el custodiïn